Sempre havia volgut una moto de muntanya però els meus pares no la volien fins que tingués l'edat per portar-la. Als catorze anys el meu germà Guerau va treballar de bomber durant l'estiu i li van comprar una moto per anar a treballar. Jo sabia que acabat l'estiu s'aniria a estudiar a Barcelona i la moto quedaria per mi. Amb la Rieju Supermarathon de 49 cc vaig aprendre de bujies, cilindres, carburadors, engranatges i altres. Recordo la primera vegada que vaig desmuntar el cilindre i no sabia muntar l'aro. Vàrem haver de portar la moto al mecànic per a que la muntès. Això si, jo em vaig quedar al seu costat per veure com ho feia. A partir d'aquí, no li vaig portar mai més.
Aquesta afició per les motos i en concret per les Rieju va anar creixent. Jo volia aprendre tot sobre les motos i vaig tenir l'oportunitat de treballar, durant dos estius, a la fàbrica d'on havia sortit la meva estimada motocicleta. Allà vaig saber que era treballar a planta i sobretot en una cadena, tant de pintura com de muntatge.
La feina a Rieju l'alternava amb la de monitor en el lleure, realitzant colònies per a l'ajuntament de Figueres o campaments amb el Cau de La Salle.
 |
| El cilindre de la Rieju |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada