Veure crèixer l'Esglàput

Esglàput és una micro-empresa de disseny de roba infantil que vol ser coherent amb el món dels nens. Sempre m'havia agradat aquesta roba i més des que veia al meu fill com triava la roba i en especial la d'aquesta marca. L'oportunitat que em va donar l'Ona per aplicar els meus coneixements i poder desenvolupar un pla de negoci des el principi i en totes les seves vessants ha estat crucial per mi.
Des un principi es va tenir clar que es volien satisfer les necessitats dels clients i tot el negoci s'orienta vers aquest objectiu. Hem utilitzat un mètode de gestió de la qualitat (QFD) basat en transformar les demandes de l'usuari en qualitat del disseny del producte i el servei. Així tot el negoci s'alinea amb aquesta premissa i es pretén arribar a oferir un grau de personalització alt a tots els nostres clients, en aquest cas, botigues multimarca.
Per a arribar a aquest objectiu a calgut la realització d'un anàlisi intern i extern aprofitant les fonts disponibles a universitats i organismes sectorials. La marcació dels objectius va ser bàsica per a definir les estratègies a portar a terme així com quins controls es realitzen per a conèixer el grau d'assoliment. El plantejament de tres escenaris diferents ens permet tenir un pla de contingència en cas que no s'arribi o es superin els objectius. La implantació del pla de negoci es un procés que em permet adquirir experiència en el camp de la direcció estratègica.

Roba per nens

L'esglaó perdut

Ja feia temps que Inoxpa estava deslocalitzant la seva producció amb l'obertura de plantes a Portugal, Xina i Índia. Aquest procés va portar que les necessitats de recursos humans a la planta de Banyoles disminuís, i més encara amb l'inici de la crisi. Les relacions contractuals amb Inoxpa es varen acabar i vaig tenir una doble oportunitat. Per una banda, la d'estudiar l'Enginyeria en Organització Industrial, i per l'altra la de poder aplicar tots els coneixements adquirits al llarg de la meva vida laboral i acadèmica en una micro-empresa.
El Màster em va donar una visió global de les organitzacions empresarials i el poder crear les estratègies a partir d'un anàlisi intern i extern i d'una fixació d'objectius. Però com es passa de l'estratègia a la realització tècnica? Cal conèixer quines metodologies i eines existeixen per implantar un pla de negoci i portar-lo al terreny operatiu. Això és el que he après amb l'Organització Industrial. A més, he tingut la sort de poder col.laborar amb l'Ona Vilavella d'Esglàput, en la confecció del pla de negoci i en la seva implantació i control.

Professor i companys a la UVic

Global vision

Global vision
After a few years working at Tallers Elpa, I felt the need to expand my professional experience into other business environments. I was looking for a job where I was able to develop my technical skills and acquire new knowledge. I was offered a job at Inoxpa (company specialized in pharmaceutical and food equipment  in Banyoles), as Project Manager in Research and Development. I had the opportunity to learn about fluid simulation, first, through a course I took at the Aeronautics Engineers School in Madrid, and after, working in different projects. This position also involved developing relations with different departments and clients.


While working at Inoxpa I was coursing a Master's Degree in Business Administration at La Salle Barcelona. Main topics of the master were marketing, finances, economy, business law, cost analysis and control, management skills, etc. part of the course was yield in San Francisco where we acquired experience in international business. The two weeks in Saint Mary's College of California, visiting big American enterprises and the Federal Reserve Bank of California, were exciting and allowed me to develop and improve my English skills.

In Saint Mary's College classroom

At the end, I acquired a solid strategic vision for business, being able to apply this new knowledge in my daily tasks, relations with clients and suppliers, operations, cost analysis, etc.

CFD Simulation

La tornada

Cada any a Figueres organitzen la Mostra del Vi de l'Empordà. És un esdeveniment al que la gent acudeix cada any per a degustar els vins de la zona i conèixer quines novetats hi ha. Desprès de tornar de Jaén em vaig trobar en Toni Martínez a la mostra i em va comentar que havien parlat amb en Xavier per a que tornés a treballar amb ells a Tallers Elpa. En aquests anys que havia estat fora, Elpa havia canviat d'ubicació per una nova nau aprop de l'anterior. L'espai i els mitjans havien augmentat considerablement i formava part del grup Comexi. Es continuava dissenyant part de la maquinaria de flexo-impressió, sobretot assecatges, carenats i rebobinadors-desbobinadors. Desprès d'un temps d'adaptació a les noves metodologies i eines, em varen proposar responsabilitzar-me de l'Oficina Tècnica. Les tasques principals eren les d'assimilació dels projectes, la transmissió a cada un dels responsables dels seu disseny, la planificació i el control dels resultats, entre d'altres.
Varen ser anys en que vaig poder aplicar molts coneixements adquirits a la carrera i principalment els que fins ara no havia desenvolupat, com són els de gestió. Jo que sempre m'havia interessat sobretot pel disseny de la maquinària, ara gaudia planificant els recursos mitjançant el camí crític, controlant el desenvolupament dels projectes i gestionant persones!! Això em va fer veure que per poder desenvolupar les meves tasques necessitava adquirir coneixements de com s'organitzen les empreses i obtenir una visió global de negoci.
Paral·lelament a la feina a Tallers Elpa, em va sortir l'oportunitat de realitzar projectes i direcció d'obra civil. Entre d'altres vaig realitzar enllumenat d'edificis de vivendes, enllumenat de places i projectes d'activitat.

Mostra del vi de l'Empordà

Jaén

Motos i cotxes són la passió que he portat sempre a dins. Per això vaig decidir acabar la carrera a Jaén. I perquè a Jaén? A la província de Jaén hi ha Santana, empresa fabricant de vehicles automòbils i a la universitat de Jaén hi ha professors vinculats a aquesta empresa. Així que vaig agafar els drapaus i vaig estar dos anys en aquesta magnífica ciutat.

Els meus coneixements avançats en programes de disseny gràfic em va permetre ser becari al departament de Enginyeria Gràfica, realitzant un projecte de investigació per a la Diputació de Jaén, consistent en una visita virtual als banys àrabs del Palau de Villardompardo, on es veu l'estat actual i es recrea com devia ser. El treballar amb un grup interdisciplinar a on hi havia doctors historiadors i doctors enginyers em va fer obtenir una visió de com s'interactua a diferents nivells en les organitzacions.

El meu projecte fi de carrera va versar sobre les tècniques aplicades en la realització de la recreació. Vaig treure un excel·lent!!

A més, el treball es va presentar al XIII ADM - XV INGEGRAF International Conference on Tools and Methods Evolution in Engineering Design. Napoli, Salerno (Italia), 2003, apareixent com a co-autor.

 

Un altre món

La diferencia entre estudiar i, estudiar i treballar, és la dedicació als estudis i l'augment del poder adquisitiu.
Aquest increment d'ingressos em va permetre començar a viatjar fora d'Espanya. Però d'entre tots els viatges, el que més em va marcar va ser el primer cop que vaig sortir d'Europa, amb 22 anys. Sortíem al matí a primera hora amb en Xavi, però ell no  va arribar a temps a l'aeroport. Quan em vaig donar compte, estava a Nova Delhi, a la una de la matinada en un país que funciona completament diferent a nosaltres però funciona!! No m'ho podia creure, el xoc cultural va ser molt fort. Aquesta gent tenen uns altres valors i fan les coses d'una altra manera i obtenen els mateixos resultats. Aquesta experiència em va obrir la ment a acceptar que hi ha diferents formes de fer les coses i que poden ser totes igual de vàlides. Des llavors sempre m'han atret les relacions entre grups o societats.
Vaig tenir la sort de visitar molts llocs, conèixer molta gent i veure molta pobresa que em va fer entendre que vivim a un indret previlegiat i que cal administrar els recursos segons els objectius fixats. És el país que he visitat que més ús donen al que nosaltres ja no utilitzaríem.
Al Nepal em van impressionar les muntanyes i sobretot els Annapurnes que vaig tenir a tocar, veient la sortida del sol gairebé a 4000 metres.

Els Annapurnes

La primera feina de veritat?

En Manel Niubó, director del centre de IFP Narcís Monturiol on havia treballat de auxiliar de secretaria durant un estiu, em va comentar que a Tallers Elpa buscaven un delineant per a treballar unes hores. Era una molt bona oportunitat per poder continuar estudiant i treballar en una feina a on pogués aprendre més sobre fabricació de maquinaria. La meva passió havia crescut, passant de les bicicletes a les motocicletes i ara a les màquines en general. Tallers Elpa treballava per Comexi i Enviroxi, feia peces de xapa i mecanitzades en un petit taller a peu de la carretera d'Olot. Gràcies a en Xavier i en Toni Martínez, en Lluís Adroher i tota la gent de taller vaig aprendre moltíssim de moltes coses. Dibuixàvem amb Autocad en uns ordinadors Pentium amb pantalla de 24 que eren l'últim que hi havia. Recordo el dia que amb en Toni vàrem provar el joc DOOM. Com anava!!
Els coneixements que anava adquirint a la universitat els podia aplicar a la meva feina. El dièdric per fer desenvolupament de planxa i poder preparar els programes CNC de la màquina de tall per Làser que desprès tallava en Jaume. La dinàmica, l'estàtica i la cinemàtica per al càlcul de diferents elements de les màquines. La mecànica de fluids per al càlcul de instal.lacions. Treballava colze amb colze amb els enginyers d'Enviroxi, fent maquinaria que actualment encara està al mercat, en les seves versions evolucionades.

Amb aquest llibre vaig aprendre.

La Universitat

Els primers anys a la universitat fent Enginyeria Tècnica, van ser durs. El canvi en el nivell d'exigència va augmentar i assignatures com càlcul i àlgebra varen costar un xic d'aprovar. No cal oblidar l'aspecte "lúdic" (per dir-ho d'alguna manera) d'aquests anys de joventut. Les campanes al bar de la universitat jugant a la botifarra, els dijous de disbauxa al Boomerang, ...
Al mateix temps que estudiava, treballava donant classes, unes hores a la setmana, al Taller Pont de Figueres. Les classes eren de dibuix tècnic, dirigides a nois i noies d'entre 14 i 16 anys que no havien aprovat l'EGB i no podien treballar. La meva experiència en monitor del lleure va ser crucial per a poder transmetre uns coneixements i també uns valors. Encara em trobo per Figueres alguns alumnes amb el quals xarrem una estona, recordem quan feia de professor i m'expliquen que ja tenen fills.

Sota de "bastus"

Els estudis

Els meus pares sempre havien volgut que tinguéssim les portes a la universitat obertes. Per això calia fer el Batxillerat. La meva passió per la mecànica em va portar a la decisió d'estudiar la Formació Professional en Automoció un cop acabat el Batxillerat. Així que abans d'entrar a la Universitat vaig fer una immersió en delcos, injeccions mecàniques i electròniques, alternadors, lleves i tots aquells elements que no portaven les motos.
Compaginava els estudis a l'hivern i les colònies a l'estiu, amb la meva passió per l'Enduro i els ordinadors. Al anar creixent ja portava màquines més grans. Com la Gas-Gas o la Suzuki, per les motos, i els 80386 amb co-procesador matemàtic, pels ordinadors.
Respecte aquest últim, amb ell vaig aprendre a fer anar l'Autocad en la seva versió 2.5, per això el co-processador!!
 

Autocad 2.5

Enduro

Al 16 anys vaig poder-me comprar, amb l'ajuda dels meus pares, una Rieju MR-80. Aquesta va ser la meva primera moto d'enduro i amb la que més vaig aprendre. Gràcies a en Toledo (en Plàstics segons Salvador Dalí) que em va patrocinar i em va presentar a l'Enric Albó del karting d'Empuriabrava, vaig poder-me federar i començar a participar en curses d'enduro i resistència. L'Enric em va ensenyar gairabé tot el que sé de mecànica de motos. Amb ell vaig saber que la feina d'un mecànic és muntar i desmuntar, i que la neteja, l'ordre i la precisió són crucials. Mica en mica vaig anar agafant experiència i vaig anar assolint millors classificacions en les carreres que participava. El millor resultat va ser un primer lloc a la categoria de fins 80 cc, al Tram d'enduro de Cantallops, puntuable pel campionat de Catalunya.

Així era nova ...

Les primeres feines

Sempre havia volgut una moto de muntanya però els meus pares no la volien fins que tingués l'edat per portar-la. Als catorze anys el meu germà Guerau va treballar de bomber durant l'estiu i li van comprar una moto per anar a treballar. Jo sabia que acabat l'estiu s'aniria a estudiar a Barcelona i la moto quedaria per mi. Amb la Rieju Supermarathon de 49 cc vaig aprendre de bujies, cilindres, carburadors, engranatges i altres. Recordo la primera vegada que vaig desmuntar el cilindre i no sabia muntar l'aro. Vàrem haver de portar la moto al mecànic per a que la muntès. Això si, jo em vaig quedar al seu costat per veure com  ho feia. A partir d'aquí, no li vaig portar mai més.
Aquesta afició per les motos i en concret per les Rieju va anar creixent. Jo volia aprendre tot sobre les motos i vaig tenir l'oportunitat de treballar, durant dos estius, a la fàbrica d'on havia sortit la meva estimada motocicleta. Allà vaig saber que era treballar a planta i sobretot en una cadena, tant de pintura com de muntatge.
La feina a Rieju l'alternava amb la de monitor en el lleure, realitzant colònies per a l'ajuntament de Figueres o campaments amb el Cau de La Salle.

El cilindre de la Rieju

Els inicis

Ja de petit m'agradava la mecànica, era dels que desmuntava les bicicletes, em mirava cada un dels components i els tornava a muntar. Quan no hi havien mountain-bike, modificava la bicicleta per a obtenir diferents relacions de transmissió. Aquí va començar la meva passió per les màquines.
Paral.lelament, als dotze anys, el reis em varen portar un ordinador Spectrum ZX. Aquesta ha estat una de les altres passions, doncs amb ell vaig aprendre a programar Basic, codi en hexadecimal i binari, llenguatge ensamblador i codi màquina. Els mals de caps vaig passar buscant errors en els programes!!

Regal del meu pare